22.03.2007Quina de les dues espanyes?
És greu que, segons vaticinà Machado, una de les dues Espanyes ha de gelar el cor als espanyols. Malgrat tot, ells estan de sort, ja que, des de la proclamació del “Gran Memorial” del Comte-Duc d’Olivares, qualsevol tipus d’Espanya deixa el cor glaçat als catalans. Sempre ens topem amb la mateixa Espanya castellana, en tot moment, hostil al poble català. La història dels darrers tres-cents anys ho ha demostrat abastament. Amb monarquies absolutistes, repúbliques, dictadures o una democràcia coronada com l’actual. La doctrina del Comte-Duc “por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla” ha estat una constant que ha acabat instal·lant-se en la ment dels nascuts en el territori que comença una mica més enllà de l’Ebre. L’afany de reduir-ho tot a l’estil de les lleis de Castella és com un xarampió, una malaltia infectivo-contagiosa que afecta greument la mentalitat espanyola. No tenen solució. Ja no hi poden fer res. Espanya viu instal·lada en l’orgull, i, al mateix temps, en el temor que s’esquerdi la sagrada unitat de la pàtria. I, aquest orgull i aquesta por, li impedeix discernir la injustícia antidemocràtica que comet en no considerar les aspiracions del poble català, integrat a Espanya una vegada rere l’altra per la força de les armes i el Butlletí Oficial.